Pressupostos participatius
L’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana articula gran part de la seva política local de joventut a través del Projecte jove Participa a Santa Eulàlia, el qual estructura un sistema propi de participació que s’ha anat desenvolupant i perfeccionant des de l’any 2005.
Descripció general
L’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana articula gran part de la seva política local de joventut a través del Projecte jove Participa a Santa Eulàlia, el qual estructura un sistema propi de participació que s’ha anat desenvolupant i perfeccionant des de l’any 2005. L’eix central del projecte és la capacitat real de decisió dels i les joves del municipi, que proposen accions, millores i activitats per posteriorment decidir quines d’aquestes actuacions es realitzaran amb el 100% del pressupost municipal de joventut destinat a accions (16.000€). Un cop les joves aproven el pressupost es responsabilitzen de la gestió del pressupost i de l’execució de la proposta i finalment participen de l’avaluació de la seva proposta i del conjunt del procés participatiu.
Així doncs, la màxima capacitat decisòria sobre la gestió del pressupost municipal de joventut recau sobre l’Assemblea Jove, en la qual hi són representats joves a títol individual i membres d’entitats juvenils i col·lectius informals però d’estructura estable. S’organitzen a través de comissions temàtiques per a la gestió directa o comunitària, i en tot el procés reben el suport del tècnic municipal i del dinamitzador de joventut. Al voltant del 90% de les activitats decidides pels mateixos joves s’arriba a realitzar segons les previsions. Malgrat els bons resultats generals del projecte, però, el més destacable és el procés, perquè els joves es corresponsabilitzen amb l’ajuntament en l’ús correcte dels recursos públics, perquè coneixen de primera mà la dificultat de pressupostar i cenyir-se després a les decisions preses i perquè aprenen a gestionar en primera persona, amb l’obligació de passar comptes de la feina i la despesa realitzada.
D’altra banda, el projecte dels pressupostos participatius de joventut és una eina que permet enfortir el vincle entre professionals de joventut i joves del municipi. Això permet detectar problemàtiques i necessitats que tenen a veure amb la joventut per després orientar estratègicament polítiques transformadores a partir de les necessitats detectades.
És un exemple molt poc freqüent de participació ben entesa i completa. Dona capacitat real de decisió als joves i els fa responsables de les seves actuacions. Els transmet la complexitat de la gestió i els apropa a l’administració dels recursos públics. Posa un especial èmfasi en la participació com a procés, i no tant en la seva anàlisi quantitativa (tot i que també el fa). És a dir, dóna més importància al com que a què.
1. Transmet la complexitat de la gestió dels recursos públics
No estalvia als joves les dificultats pròpies de la presa de decisions, amb les possibles contradiccions i dilemes que es plantegen quan cal prendre decisions sobre uns recursos limitats. Els joves es veuen en l’obligació de prioritzar i això fa que analitzin amb més cura i realisme la necessitat real de les seves propostes i la seva Viabilitat.
2. Integra la política municipal de joventut en el procés participatiu
Tot sovint els plans locals de joventut es converteixen en instruments artificials, de gran complexitat i completament allunyats dels seus destinataris reals. En aquest projecte, cada acció decidida pels joves s’integra en un àmbit propi del pla i s’exigeix una mínima comprensió de la seva estructura. En general, aproxima l’administració als joves i la fa una mica més comprensible i entenedora.
3. És transparent
Una condició ineludible per tal que aquest projecte es desenvolupi correctament és la difusió i la comunicació. Es dóna molta informació als joves, se’ls detalla totes les dades existents sobre cada actuació possible, i arriben a tenir a les mans tots els aspectes que influeixen en la decisió final. En una descripció ideal del que hauria de ser un procés participatiu hem de situar en la primera línia de prioritat la disposició de tanta informació com existeixi. Per opinar, per argumentar, per debatre, per prendre decisions i, finalment, per actuar en conseqüència, cal, en primer lloc, disposar d’informació. Aquest projecte intenta fer-ho.
4. Recull totes les virtuts del treball comunitari
Posa en relació joves diferents i amb interessos diversos. Fa que es coneguin entre ells, que valorin les prioritats i les virtuts de l’altre, i que es posin d’acord per aconseguir el benefici mutu, és a dir, comunitari. Per tot plegat, els joves que participen en el projecte realitzen un procés d’aprenentatge remarcable. El projecte és una escola de democràcia, de diversitat, de tolerància i d’acceptació de l’altre. Tot això, al costat de l’aprenentatge pràctic sobre aspectes de gestió: com s’elabora un pressupost, com es planifica, com es programa, com es produeixen esdeveniments, aspectes logístics, qüestions legals i de seguretat.
5. La pràctica acompanya la teoria
Molts projectes excel·lents sobre el paper han tingut traduccions deficients en la pràctica. Aquest projecte toca de peus a terra perquè delimita bé els recursos disponibles, fa una adequada anàlisi de l’entorn i de la realitat propera en la qual es desenvolupa i mesura amb encert les possibilitats reals d’actuació. Per tot plegat, aconsegueix un èxit extraordinari en la seva execució. Al voltant del 90% de les actuacions aprovades s’acaba executant segons les previsions. Si es repassen amb detall les actuacions realitzades es veu que són individualment modestes, però el seu assoliment eficaç converteix el projecte, en conjunt, en una proposta ambiciosa. El fet més destacable és el procés de participació que genera la seva execució, però el fet que els resultats finals siguin perfectament quantificables i demostrables encoratja de cara al futur i referma els valors que per si sol té el projecte.
El màxim responsable tècnic del projecte és el tècnic de joventut, Dani Marín.
Dani Marín. Tècnic Superior en Integració Social (Institut de Gallecs). Diplomat en Educació Social per La Universitat de Barcelona i Màster interuniversitari en Polítiques de Joventut i Societat. El meu itinerari professional va començar com a monitor a l’escola d’inserció ocupacional Barcanova (Santa Perpètua de Mogoda), i va continuar per un pla ocupacional de dinamitzador juvenil a Caldes de Montbui. Poc després dinamitzador juvenil al Casal de Can Butjosa de Parets del Vallès i l’any 2003 al GRA equipament juvenil de Granollers. L’any 2007 vaig començar a treballar a Santa Eulàlia de Ronçana com a tècnic de Joventut fins ara.
El responsable del projecte opina
Després de set edicions, les modificacions del projecte han estat moltes, i han ajudat cada any a consolidar aquesta manera de fer. Les dificultats han passat per mantenir o millorar el nivell de compromís a cada edició per part del col·lectiu jove i mantenir l’aposta ferma d’aquesta metodologia per part dels responsables polítics. Una de les coses que més han ajudat segurament ha estat els resultats obtinguts a cada edició. S’ ha reforçat l’idea de que és un mecanisme que fa eficient la gestió dels diners públics, responsabilitza als joves a partir d’una pedagogia de l’experiència, amb diàleg, consens i enforteix el vincle amb la comunitat, ja que els joves tenen un espai protagonista a la vida del municipi a través de les accions que decideixen i lideren ells mateixos. Les característiques més importants a tenir en compte per a un procés de participació on els joves decideixen, és la voluntat política, el compromís tècnic, el treball comunitari i l’existència d’un grup de joves motivats que creguin en el projecte i se’l apropiïn. En ser un projecte dirigit a joves de catorze a trenta anys, és molt important tenir en compte que les maneres de fer d’una persona de setze anys és diferent a una de vint-i-cinc, i per tant s’han d’utilitzar llenguatges, mecanismes i acompanyaments diferents segons els grups d’edat. Per tant, l’aspecte comunicatiu i de dinamització constant del procés és fa imprescindible. Pel que fa a les necessitats, només cal tenir un mínim pressupost per a les accions, voluntat política per a solucionar aspectes burocràtics i personal professional per al disseny del projecte i la seva implementació. Un dels aprenentatges que crec més importants és comprovar que treballant amb Transparència, a prop dels joves i oferint instruments de democràcia directa des de l’administració pública, podem transformar la realitat. Constatar que si és dona veu, protagonisme i responsabilitat col·lectiva a la ciutadania, la resposta és bona. Tot plega, són arguments per redirigir les polítiques cap a escenaris radicalment més democràtics. Els reptes que s’ens plantegen de cara al futur passen per enfortir el procés, sobretot millorant els canals de comunicació, dirigits als joves de 18 a 30 anys, ja que actualment és la franja d’edat que participa menys en el procés. Un altre tema important és millorar el retorn als responsables polítics, per evitar qüestionaments al procés per manca d’informació. Serà esencial, per acabar, treballar intensament per mantenir el nivell de participació com en les últimes edicions per consolidar el mètode i que la població jove l’interioritzi i se’l faci seu, per tal que en un futur pugui transcendir a altres esferes de decisió de la vida pública de Santa Eulàlia.
Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:
- Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
- Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
- Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
- Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.